En aquest cas tractarem la segona part del veïnat de les baumes dels Ferrers, concretament l'anomenada Bauma de la Burra o Can Burres.
Abans però seria interessant comentar un indret interessant i molt proper a la bauma que pot ser un bon complement per una excursió.
Es tracta de l'indret anomenat Faig de les Tombes o Forat de les Tombes. El 1984 José Antonio Molina, en el seu escrit Al Sud del Ripollès ho descriu com: una cova funerària amb inscripcions a la paret i restes d'ossos i utensilis. Per altra banda l'historiador Ramon Vinyeta ens deia que el Dr. Fossas de St. Quirze de Besora, durant molts anys hi va fer exploracions amb uns resultats ben positius: nombrosos objectes d'ús domèstic, ornamentals i de defensa pertanyents a l'edat de pedra. També s'hi van trobar restes de ceràmica, sílex, fletxes i una destral de pedra pertanyents a l'edat de coure. Aquesta important col·lecció la va lliurar al Museu Arqueològic de Catalunya de Barcelona. Pel que fa a la bauma i podem accedir pel mateix camí que accedíem a la resta del veinat (veure document: baumes dels ferrers 2.) i continuar pel camí uns 10' més. Primer trobarem una zona baumada però sense cap mena de construcció i una mica més endavant deixarem a l'esquerra un camí ascendent que ens portaria en el ja anomenat Faig de les Tombes. Des d'aquí, i resseguint la cinglera arribarem a Can Burras.
Es tracta d'una bauma de petites dimensions i de formes arrodonides i amb la peculiaritat que és la única que encara avui conserva tota la seva part frontal, amb les obertures destinades a les finestres, la porta i una curiosa xemeneia. Els murs estan arrebossats amb calç i argila i tenen una aparença compacta i pintoresca
Fitxa tècnica:
Coordenades GPS: X:439882 Y:4665745
Cartografia: Mapa i guia excursionista Puigsacalm-Bellmunt, escala 1:25.000, editorial Alpina.
Orientació: Sud.
Terme Municipal: Sta. Maria de Besora
Altitud: 1.056m
Aquest document fa referència a una de les baumes que formen part d'aquest petit barri de baumes, concretament la de la part més esquerra.
Està situada a la cinglera que hi ha per sota el pla de Marenyol just per sobre la casa dels Ferrers, i visibles des de Sta. Maria de Besora.
Per arribar-hi agafem la pista forestal que va de la casa dels Ferrers cap a Masats fins a arribar a un coll des d'on seguirem un sender que surt a la nostra esquerra amb marques verdes i blanques. Aquest primer nucli es compon de dues parts, l'una damunt de l'altra, i en la mateixa cinglera.
La part de baix té unes dimensions d'uns 30m de llargada i s'hi poden observar unes 4 estances separades pels respectius murs, alguns d'ells una mica tapats per la vegetació. Una d'aquestes estances encara es conserva prou bé i s'hi poden observar restes de calç a les parets, una espitllera i alguns claus. A més també podem observar un forn amb restes de ceràmica al seu interior, això si, en un precari estat de conservació i perill d'enrunament.
La part de dalt comença amb les restes d'un portal que donava accés a la feixa penjada al mig del cingle que havia estat protegida per un mur de pedra seca del quel encara se'n poden veure alguns trossos.
A principis del S.XX mossèn Ignasi Viñas, rector de Besora, es va dedicar a copiar tots els arxius de la parròquia. Aquesta còpia se salvà de les cremes de la Guerra Civil i ara hi podem consultar el llistat complet dels seus habitants des de 1590 fins a mitjans del S.XIX. Hi apareixen cognoms tant comuns de la zona com Espaulella, Piella, Teixidor, Escarrà,, Tayant,...
Fitxa tècnica:
Coordenades GPS: X:439627 Y:4665821
Cartografia: Mapa i guia excursionista Puigsacalm-Bellmunt, escala 1:25.000, editorial Alpina.
Orientació: Sud.
Terme Municipal: Sta. Maria de Besora
Altitud: 1.056m
Aquesta bauma es troba situada per sobre la bauma del Teixidor i de la Baumassa, i en la mateixa fondalada. Per arribar-hi hem d'accedir des de la casa del Teixidor en direcció al Burbau. A uns 10' del Teixidor deixarem a la dreta el camí que baixa a la bauma del Teixidor i seguirem la pista uns metres més fins a trobar un camí a l'esquerra que ens portarà a la Baumassa. Des d'allà creuem tota la bauma i agafem un camí que ens portarà just a sobre d'aquesta. A partir d'aquí ja no trobarem cap camí. Ens caldrà seguir un petit torrent sec que arriba a la Xuriguera.
Actualment és una bauma molt enrunada i es fa molt difícil imaginar com era fa uns anys. Les restes que queden actualment són una petita estructura quadrangular i restes de materials que utilitzaven en aquells temps com senalles, saques, soles de sabata, tupins foradats, una galleda, una gerra,... Per altra banda es poden intuir diferents murs, actualment coberts totalment de vegetació.
Un dels fets que dóna a aquesta bauma una certa importància és que va ser la última bauma habitada de forma permanent de totes les de la zona. Fins fa poc temps es creia que havia estat la del Teixidor, ja que així constava en els arxius. El cas és que Josep Torroella i Fajula, últim habitant de la Xuriguera, no estava empadronat en aquesta i per això oficialment no consta com a bauma habitada durant aquells anys.
En realitat va viure en aquesta bauma, de forma molt senzilla, fins el 1969, uns 15 dies abans de la seva mort a St. Quirze de Besora el dia 7 de maig de 1969.
Fitxa tècnica:
Coordenades GPS: X:440213 Y:4668107
Cartografia: Mapa i guia excursionista Puigsacalm-Bellmunt, escala 1:25.000, editorial Alpina.
Orientació: Sud.
Terme Municipal: Llaers, Ripoll.
Altitud: 1.200m
El passat cap de setmana va sortir publicat el nou número de la revista El 855. En aquest cas la secció de baumes presenta la bauma de la Fumada. És una de les moltes baumes que portava molt de temps abandonada, sense camí d'accés i amb les restes tapades completament de vegetació. A dia d'avui però, i gràcies a la col·laboració del Club Excursionista de Sant Quirze (CES), hi ha un camí d'accés senyalitzat i a més s'ha netejat la bauma de vegetació, de manera que es poden veure perfectament totes les restes de construcció. S'hi pot accedir des de la zona de Llaés i per sobre la baume de Fleus (una de les més conegudes), o ber per dalt des de la casa de Milany.
Per arrribar-hi sortirem des de Vidrà i seguint la pista que continua al final del poble agafarem direcció a la casa i l’ermita romànica de St. Bartomeu de Covildasses. Molt abans d’arribari i poc després de creuar la primera riera per un pont ens tocarà deixar el cotxe. Des d’allà agafarem un sender a mà esquerra que ens portarà al collet de la Fenaiola. Des d’aquest punt un nou sender a mà esquerra ens conduirà en uns 15’ fins a la bauma, just per sota l’Hort de Getzemení i la casa dels Rònecs.
La llargada de la bauma fa uns 50m amb una forma de quart creixent i la seva alçada va entre 1’5m i 2m depenent de la zona.
S’hi poden observar diferents estances, totes elles en ruïnes, amb alguns dels murs encara ben sencers fins a trobar la part superior de la bauma, que serviria de sostre. Tota la part frontal de la bauma està resseguida per un mur, que conforma un passadís entre ell i els murs de les estances. Segons un llibret de construcció de carreteres de Vidrà on es duia el compte dels jornals que havia de fer cada família, l’any 1880 la bauma encara estava habitada. De la mateixa manera en el padró de 1910 ja no hi apareix. Això indica que durant aquests anys es va deshabitar, si més no de forma oficial.
En el llibre El Cavaller de Vidrà hi torbem una descripció força detallada de com era la bauma a principis del S.XIX i que ens dóna una idea molt aproximada de com vivien en aquella bauma.
Situació:
Coordenades GPS: X:445593 Y:4664030 Altitud: 1036m
Cartografia: Mapa i guia excursionista Puigsacalm-Bellmunt, escala 1:25.000, editorial Alpina. Terme municipal: Vidrà.
Part frontal de la bauma de la Vila
Vista des de l'interior de la bauma
Mur frontal i murs principals de les estances.
Aquesta bauma es troba situada per sota la carretera que va de la depuradora de Ripoll cap a Llaers, just a l’alçada de la casa del Bofí.
Per accedir-hi el més fàcil, tot i que no hi ha camí, és a uns 200m del trencall de la casa del Bufí en direcció a coll Maranyic. Des d’aquest punt i per la zona que trobem més evident baixarem en direcció a la riera fins a trobar la bauma.
De dimensions considerables fa 10m. de llargada i uns 3 o 4m. de fondària. En la seva part més alta fa uns 2m. La part dreta del sostre es va despendre però la part esquerra, encara intacte, es deixa veure els rastres de fum, signe de l’època en que encara s’utilitzava com a vivenda o refugi.
Aquesta bauma va estar habitada durant molt anys, sobretot al llarg dels segles XVII i XVIII, i s’ha anat anomenant de diferents formes, com per exemple Cuch, Cup, o Bufí en funció de l’època. Es diu que els últims habitants de la bauma van treure una rifa a Ripoll i amb els diners es construïren una nova casa a Vallfogona amb el nom de Cal Cuc, actualment en ruïnes.
Durant la guerra civil fou utilitzada com a refugi i a principis dels anys 50 el maqui Quico Sabaté la feis servir com a refugi quan feia la seva ruta des de França cap a Barcelona, passant per Setcases, Ripoll i Moià.
Situació:
Coordenades GPS: X:436315 Y:4667892 Altitud: 723m
Cartografia: Mapa i guia excursionista Puigsacalm-Bellmunt, escala 1:25.000, editorial Alpina. Terme municipal: Llaers, Ripoll.
Estat actual de la bauma del Cuc, amb molt enderroc dins la bauma.
Visita de l'equip a la bauma del Cuc.
És la bauma més gran i la més coneguda de la zona. Per accedir-hi cal arribar el nucli de Llaers i des d’allà seguir una pista que porta fins a la casa del Teixidor. Vorejant la casa per sota seguirem la pista i trobarem dos trencants consecutius. Agafarem sempre el de la dreta. Amb poc més de 10 o 15 minuts des de la casa arribarem a la bauma.
Té uns 100m. de llargada i uns 30m. d’altura en la seves parts més altes. Actualment encara s’hi conserven importants restes de construcció tant a la dreta com a l’esquerra de la bauma, sent aquestes últimes les més destacades. Hi trobem diferents estances, algunes en perfecte estat i d’altres, les de més a la dreta, en un estat més ruïnós. En una d’elles encara s’hi conserva el forn. Algunes d’aquestes estances aprofitaven la mateixa bauma com a sostre i només calia construïr les parets. D’altres degut a l’alçada de la bauma necessitaven de la construcció d’un sostre. A mitjans dels anys 40, amb la bauma encara habitada, en Ramon Vinyeta en fa una descripció i un plànol de les diferents estances que ens permet entendre com s’organitzaven i com aprofitaven els recursos naturals durant aquella època.
Va estar habitada fins a principis dels anys 50, i oficialment es considera l’última bauma habitada de la zona. De totes maneres sabem que algunes baumes molt més petites i de la mateixa zona van restar ocupades fins ben entrats els anys 60. Encara actualment podem recollir molts testimonis de gent que recorda perfectament quan la bauma estava habitada i fins i tot algun testimoni de gent nascuts a la mateixa bauma.
Actualment és una de les baumes més visitades de la zona i la seva part esquerra s’utilitza com a recer pel bestiar.
Situació:
Coordenades GPS: X:439831 Y:4667546 Altitud: 995m
Cartografia: Mapa i guia excursionista Puigsacalm-Bellmunt, escala 1:25.000, editorial Alpina. Mapa i guia excursionista-turística, Paisatges del Ter, escala 1:40.000, editorial Alpina.
Terme municipal: Llaers, Ripoll.
Bauma del Teixidor l'any 1948, encara habitada.
Estat actual de la bauma del Teixidor.
Forn de la bauma Interior de la bauma.
Durant aquests últims mesos hem tingut un problema amb el blog i no rebiem els correus que ens enviàveu des del mateix blog. Un usuari del blog ha contactat amb nosaltres per una altra via i ens ha fet adonar del problema. El cas és que per un problema entre el blog i l'adminitrador de hotmail no rebiem els avisos sobre els correus ni podíem llegir-los. A més no ha estat possible de recuperar-los, així que els correus enviats durant aquest període no poden ser contestats. Una vegada solucionats els probemes demanem que si cal ens els podeu tornar a enviar. I demanem disculpes a tots aquells que heu escrit en el blog i que no es va donar resposta.
Ja està enllestit el proper número de l'article de les baumes i que sortirà publicat la propera setmana a la revista El 855. En aquest cas la bauma escollida és la bauma de la Fumada, situada a la zona de Milany i molt propera a la bauma de Fleus. Per accedir-hi cal arribar a la casa del Burbau per la carretera que uneix Sta. Maria de Besora i Ripoll per Llaers, i segui a peu el camí que ens porta fins a la cas de Milany. Primer passarem per la bauma de Fleus, una de les més maques, i més amunt trobarem un indicador que ens portarà fins a la Fumada en uns 10 minuts.
A diferència de la majoria de baumes, aquesta no es troba en el curs d'un torrent, sinó en una cinglera poc baumada i soleia. Les restes ocupen una longitud total d'uns 42 metres de llarg per 5 de fondària màxima. La part de la dreta, on hi devia haver la cuina, és la més abaumada i fumada i encara conserva una part de l'enllosat al terra.
Situació i cartografia:
Coordenades GPS: X: 440898 Y: 4667560 Altitud: 1211m.
Cartografia: Mapa i guia excursionista Puigsacalm-Bellmunt, escala 1:25.000, editorial Alpina. Mapa i guia excursionista - turística Paisatges del Ter, escala 1:40.000, editorial Alpina.
Bauma de la fumada abans de les feines de neteja.
Membres del Club Excursionista de St. Quirze fent feines de neteja i recuperació a la bauma de la Fumada.
Indicador poc abans de la bauma. Cria de senglar a la bauma.
El passat cap de setmana va sortir publicat el següent número de la revista el 855 i amb ell l'article de les baumes. En aquest cas les baumes escollides són dues, Can Llagosta i l'Argelagar. Totes dues són unes baumes de petites dimensions situades a la zona de Milany.
Per accedir-hi el més fàcil és agafar la pista que va de la casa de Milany a l'ermita de la Cau. Les dues baumes es troben situades més o menys a la mateixa alçada, la primera per sota mateix de la pista i la segona just per sobre, gairebé a la mateixa carena. Tan l'una com l'altra no tenen un camí d'accés de manera que no queda més remei que caminar (uns 15' com a màxim) intentant torbar el pas més evident. Cal dir que Can Llagosta es troba en la mateix torrent que uns metres més avall passa per la bauma de la Xuriguera, la Baumassa, i la bauma del Teixidor.
Can Llagosta:
És una de les baumes més petites que hem trobat i de la que tenim constància que va estar habitada durant molt de temps. Fa uns 3 o 4 metres de profunditat i uns 4m de llargada. A la seva part esquerra i podem trobar les restes d'un petit habitacle. La trobem documentada per primera vegada el 1769 sota el nom de Balma del Llagosta. Més endavant apareix amb diferents noms com Can Llagosta, Casa Llagosta, Esgueja, Esqueja, i popularment la Llagostera. L'últim document es del 1854.
Situació:
Coordenades GPS: X:440417 Y:4668390 Altitud: 1087m
Cartografia: Mapa i guia excursionista Puigsacalm-Bellmunt, escala 1:25.000, editorial Alpina. Mapa i guia excursionista-turística, Paisatges del Ter, escala 1:40.000, editorial Alpina.
L'Argelagar:
És una bauma de sostre baix que va perdent alçada fins que s'ajunta de forma abrupta amb el terra. En aquesta cinglera ja hi trobem la típica roca conglomerada de les parts altes de la Serra de Milany i Santa Magdalena. A la part dreta de la bauma hi torbem les restes d'una construcció de 3x4m. En total fa uns 10m de llargada i uns 7 o 8 de fondària. En els últims anys, i segons el testimoni d'alguns habitants de la zona, va ser utilitzada com a cabanya pels carboners de la zona. Cal destacar que molt aprop d'aquesta bauma hi trobem un parell de forats que havien estat utilitzats també per carboners, però a més van servir d'amagatall durant la Guerra Civil.
Situació:
Coordenades GPS: X:440212 Y:4668442 Altitud: 1394m
Cartografia: Mapa i guia excursionista Puigsacalm-Bellmunt, escala 1:25.000, editorial Alpina. Mapa i guia excursionista-turística, Paisatges del Ter, escala 1:40.000, editorial Alpina.
Restes de construcció a la bauma de Can Lagosta.
Estat actual de la bauma de l'Argelagar
L'Argelagar des del camí de Milany a la Cau Font de l'Obi. Entre el Castell de Milany i l'Argelagar
Amagatall uilitzat durant la retirada després de la Guerra Civil
En l'última visita als arxius de Ripoll l'equip baumes va localitzar el nom d'una nova bauma. Es tracta d'una bauma que surt anomenada indistintament com a casa xica del Burbau o Cambrassa. Ara cal saber si n'és una que encara ens falta visitar, o és una de les que ja tenim però anomenada de diferent manera. De totes maneres les baumes que hem localitzat fina ara a les proximitats de la casa del Burbau (Baumassa, Fleus, Fumada,...) surten anomenades en el mateix document. Això ens fa pensar, de moment, que podria ser una nova bauma encara per localitzar.
Després d'un llarg treball d'arxiu ja podem confirmar que la bauma de l'Esgueja i la bauma de Can Llagosta són la mateixa bauma. Amb això donem per localitzada la bauma de l'Esgueja, una de les tres baumes que ens faltaven trobar i visitar, i que haviem localitzat el nom en els arxius de la Pàrroquia de Llaers.
Ja ha sortit publicat el nou article sobre Baumes a la revista El 855. En aquest cas es tracta de la Bauma dels Bufadors, o cova del Baró. Està situada enmig de la serra dels Bufadors, un indret amb un entorn natural molt característic i espectacular.
I per començar el mes de novembre el passat diumenge dia 1 l'equip baumes va localitzar i visitar una nova bauma. Es troba situada molt a prop del nucli del poble de Sora i just el costat d'una casa de pages actualment en ruïnes. Això fa pensar que molt probablement aquesta bauma hauria pogut servir de corral pel bestiar de la mateixa casa.
Aquest cap de setmana a aparegut una nova entrega de la revista El 855, i amb ella un nou articles sobre les baumes. En aquest cas la bauma publicada és la bauma de Fleus. Aquesta és una de les més grans i més ben conservada de la zona de Llaers. En destaquen sobretot el forn, en perfecte estat, i un parell de piques de pedra que encara en l'actualitat recullen aigua d'una surgència del fons de la bauma.
Aquest cap de setmana ha aperegut una nova publicació de la revista El 855, i amb ella una nova bauma. En aquest cas la secció baumes inclou la Baumeta i la Baumassa, situades una al costat de l'altre i a la zona de Llaers.
Interior de la Baumassa
El dissabte dia 11 de juliol l'equip baumes va localitzar i visitar una nova bauma a la zona de Sovelles. Es tracta d'una bauma de grans dimensions i on encara es poden observar restes de murs que dividien la bauma en diferents espais. Això fa pensar que havia estat utilitzada durant anys com a vivenda.
El dissabte dia 13 de juny alguns membres de l'equip baumes van visitar per segona vegada la bauma d'Orís. L'objectiu era trobar el camí més evident per accedir-hi i marcar la seva situació amb el GPS. En aquesta bauma encara hi és del tot visible un mur de dimensions considerables i alguns de mes petits que ens mostren les diferents estances que conformaven la bauma.
El passat dia 6 de juny l'equip baumes va visitar la bauma de Piella. Aquesta es troba situada a la serra de Milany pr la vessant de Vallfogona, i molt a prop de la casa que porta el mateix nom. Encara s'hi poden observar restes d'alguns murs de quan la bauma estava habitada. I com a peculiaritat direm que aquesta és la única bauma visitada fins el moment formada per conglomerat.
Aquest cap de setmana ja ha sortit la nova publicació de la revista El 855. En aquest cas la bauma publicada és la de La Burra o Can Burres, una petita bauma d'una construcció molt especial i que forma part del veinatge de les Bumes dels Ferrers.
Vistes de la Bauma de Can Burres. Veinat dels Ferrers.
En la següent publicació de la revista El 855 apareixerà la segona part dedicada a la Bauma dels Ferrers. Es tracta de la zona situada més a la dreta de la cinglera i que porta per nom Bauma de la Burra.
Després de classificar i analitzar els arxius referents a la Bauma del Cuc i a la Bauma del Bofí es pot afirmar que es tracta de la mateixa bauma anomenada de dues formes diferents.
El proper dia 18 d'abril es realitzarà una ruta excursionista i històrica per diferents baumes amb el Centre Excursionista del Voltraganès. L'objectiu és donar a conèixer la zona, noves baumes, i fer arribar una part de la història de la zona i de la forma de viure en aquelles contrades anys enrera.
Salt del Molí. De camí entre les baumes del Teixidor i la de Fleus.
Pou d'aigua natural utilitzat durant anys pels habitants de la bauma del Teixidor.
Aquest dissabte el matí l'equip baumes s'ha desplaçat fins a St. Bartomeu de Covildasses per intentar localitzar la bauma d'en Cabra. En la situació en que es preveia trobar-la s'ha localitzat una molt petita bauma. Podria ser, doncs, la Bauma d'en Cabra. Es toba molt a prop de la Bauma de la Comassa.
Ahir dissabte dia 21 de març l'equip baumes va realitzar una ruta circular en que es buscava enllaçar un bon nombre de baumes de la zona de Llaers. El resultat va ser un èxit tot i que alguns trams dels camins es trobaven en força mal estat degut a la vegetació caiguda durant les nevades d'aquest passat hivern. Alguns d'aquests ja es van començar a netejar i la resta es continuarà fent els propers dies.
Les baumes que es poden enllaçar en aquesta ruta són: Els Ferrers, la Burra, la Fumada, Fleus, Xuriguera, Baumassa, Baumeta, Teixidor.
A més la ruta també passa per indrets com el Pla de Marenyol, el Morro del Quer, Milany, Masats,...
Aquest cap de setmana ha sortit la nova publicació de la revista El 855. L'article de les baumes en aquesta entrega ens parla de la Bauma dels Ferrers. S'ha deixat pel següent número la Bauma de la Burra o Can Burres, que també pertany al gurp de les baumes dels Ferrers.
Localitazació i visita d'una petita bauma a la zona de Llaers. Anomenada Bauma de la Llagostera o de Can Llagosta, es torba situada a la zona de Llaers just a sota de la carretera que uneix la casa de Milany i l'ermita de La Cau. Aquesta havia estat habitada i encara s'hi poden veure algunes restes de murs.
Estat actual de la Bauma de Can Llagosta.
Aquest passat dissabte membres de l'equip baumes van netejar el sender local que va des de la casa dels Ferrers fins a les mateixes baumes dels Ferrers. A més es va començar a posar al descobert un nou forn que fins ara havia passat desaparcebut sota la vegetació. Aquest però es troba a la feixa superior de la bauma i forma part de les ruïnes de la petita edificació que hi ha.
Interior de la Bauam de la Burra dels Ferrers Forn de les Baumes dels Ferrers
Aquest dissabte dia 7 de març l'equip baumes s'ha desplaçat a les baumes dels Ferrers per veure l'estat del camí després de les destrosses causades per les nevades d'aquest hivern. Aprofitant l'ocasió ja s'ha començat a netejar una mica el camí de la vegetació caiguda. Queda encara però molta feina. Si tot va bé s'organitzarà una trobada oberta a tothom per tal de continuar les feines de neteja del camí i també de l'entorn de la bauma.
Feixa superior de les baumes dels Ferrers.
El passat dissabte dia 24 es va publicar el següent número de la revista El 855. En aquest cas la bauma publicada és la Bauma de la Xuriguera. Aquesta va ser la última en deshabitar-se a finals de la dècada dels 60. Segons els arxius la última bauma habitada va ser la del Teixidor ja que l'últim habitant de la Xuriguera oficialment era de St. Quirze de Besora.
Estat actual de la bauma Xuriguera Bauma de la Xuriguera als anys 60.
Aquest passat dissabte dia 24 es va localitzar una nova bauma al terme municipal de Sora, prop de la casa de Ginestet. Es tracta d'una bauma d'unes dimensions considerables sense cap resta de construcció.
Una nova visita de l'equip baumes a l'arxiu de Ripoll ha donat solució a un dels problemes sobre el nom d'algunes baumes. En una de les citacions s'ha trobat que la bauma del Solei i la bauma del Boixader són la mateix bauma anomenades de diferent manera segons l' època.
Documentació dels arxius de Ripoll referent a les baumes.
El passat cap de setmana l'equip baumes va localitzar una nova bauma. Es tracta de la bauma del Solei i es troba situada a la zona de Llaés, prop del monument del Panteó dels Carlins, i en el curs de la riera del Boixader. L'accés és molt ràpid ja que s'arriba en cotxe fins a sobre mateix de la bauma. Encara s'hi poden observar les restes de la base d'un mur dels anys en que estava habitada.
Nova bauma prop de la masia del Salt i de la Bauma del Salt o de la Toneta. Anomenada Bauma dels Gitanos és una bauma de petites dimensions que havia estat habitada de forma temporal per alguna família de gitanos. No en queden restes de construcció.
Interior de la bauma dels gitanos
La setmana passada l'equip baumes va localitzar i visitar una nova bauma en el terme municipal de Sora, en el rec de la tosca. Era anomenada per la gent de la zona com a Bauma del Fil, ja que durant uns anys alguns dels treballadors de la Farga de Bebiè la utilitzaven per amagar fil que agafaven de la fàbrica. Situada a peu de riera és fàcilment inundable en cas de crescuda del rec.
Ja ha sortit a la llum un nou número de la revista El 855 amb l'article d'una nova bauma. En aquest cas ha tocat la bauma de la Vila o de la Vilavella. És una bauma situada a la zona de Vidrà, prop de les restes de la masia dels Rònecs i l'Hort de Getzamaní.
Interior de la bauma de la Vila o de la Vilavella.
Aquest diumenge dia 16 de novembre una vintena de membres del Club Excursionista de St. Quirze s'han desplaçat a la bauma de la Fumada. L'objectiu era realitzar feines de neteja i recuperació, ja que les restes de murs que deixen testimoni de l'època en que estava habitada, es trobaven completament coberts de vegetació. L'objectiu s'ha complert en escreix, i a més s'ho obert i millorat el camí d'accés a la bauma.
Grup de valents que van participar a la neteja de la Bauma de la Vila.
Habitant de la bauma Feines de neteja de vegetació
Els més joves de la sortida.
El proper dia 16 de novembre el Club Excursionista de Sant Quirze ha organitzat una sortida matinal a la bauma de la Fumada per tal de netejar-la i acondicionar-la. L'objectiu d'aquesta acció és habilitar un millor accés i fer visibles les ruïnes existents, fins ara amagades sota la malesa. La sortida està oberta a tothom. El punt de trobada serà a les 8h del matí de la plaça Bisaura de St. Quirze de Besora.
Bauma de la Fumada abans de les feines de neteja.
Ja està apunt el següent article que sortirà publicat el 855 a finals de mes. En aquest cas la bauma escollida és la bauma de la Vila, situada en terme de vidrà.
Nova bauma localitzada a Sora. A falta de confirmació sembla ser que s'ha localitzat la Bauma de les Cases. Està localitzada sota la cinglera sobre la qual reposa la casa que porta el mateix nom. Sembla ser que una part de la bauma pot haver quedat tapada pel mur que cobreix bona part de la cinglera i que forma part de la casa.
Diumenge dia 20 de setembre es va localitzar i visitar una nova bauma a la zona de l'ermita de St. Joan, al terme municipal de Sora. Esta situada just al costat d'una pista forestal. En el seu interior encara s'hi poden veure restes de petits murs que formaven petites estances. Alguns documents parlen que va ser habitada als voltants de 1750.
Ja està a la venta la revista el 855 corresponent el mesos d'agost-setembre. En aquest número surt publicada la Bauma del Cuc, situada a la zona de Llaers, prop de la riera de Vallfogona. Tal i com explica l'article és una bauma de dimensions mitjanes i de difícil accés degut a que no hi ha camí.
Interior de la bauma del Cuc.
Aquest divendres dia 12 de setembre es va fer una visita a l'Arxiu Municipal de Ripoll per tal de cercar més informació sobre la bauma que es publicarà a la propera edició de la revista El 855. En un dels documents apareixia una nova bauma que encara no estava identificada. És la Bauma de l'Esgueja i segons la informació recopilada es podria trobar situada prop de les baumes del Teixidor, Baumassa, Baumeta i Xoriguera. Tot i que és una zona que ja ha estat visitada diverses vegades per l'equip baumes s'hi tornarà per veure si és possible localitzar aquesta nova bauma.
Aquest diumenge 31 d'agost l'equip baumes acompanyats d'un bon coneixedor la zona va localitzar i visitar dues noves baumes. Aquestes són les dues primeres baumes dins el terme municipal de Sora. Són de dimensions considarables si bé no s'han torbat restes d'edificació que indiquin que havien estat habitades.
Ja ha sortit a la llum la primera Bauma publicada a la revista El 855. Després de la presentació de la secció en el passat número ja esta aqui, des de divendres, la primera Bauma. Es tracta d'una de les més conegudes a la zona, la Bauma del Teixidor. L'article consta de dues pàgines on es fa una breu descripció de la bauma, tan actualment com en l'època en que era habitada, amb una mica d'història i acompanyat d'algunes fotografies. A més hi ha una fitxa tècnica en que s'explica la localització, l'itinerari,... i les coordenades GPS.
D'aquí a dos mesos la següent bauma!
Bauma el Teixidor el 1947. Foto de Ramón Vinyeta.
Estat actual de la Bauma del Teixidor.
Aquest diumenge dia 8 l'equip baumes va localitzar i visitar una nova bauma, la Bauma de les Lloses, situada molt aprop de la casa que porta el mateix nom. Es tracta d'una bauma de petites dimensions que segons sembla havia estat habitada.
Interior de la Bauma de les Lloses
El passat dissabte dia 24 de maig va sortir la publicació corresponent els mesos de març i abril de la revista el 855. En aquest número s'estrena la secció Baumes, amb una presentació del que pretén ser. A partir del següent número de la revista ja es parlarà d'una Bauma en concret.
Avui dissabte dia 17 de maig l'equip baumes s'ha desplaçat a la zona de Milany amb la intenció de trobar la Bauma de la Fumada. I així ha estat. Es tracta d'una Bauma de dimensions considarables que havia estat habitada, segons sembla, fins els anys 40. Dins la Bauma encara hi són visibles les restes de 4 o 5 murs que delimitaven els diferents espais habitats. Sota la densa vegetació també s'intueixen més murs que no han pogut ser del tot explorats.
El dissabte dia 3 de maig es va localitzar una nova bauma de la qual no se'n tenia constància. Es troba situada a tocar de la carretera de Llaers prop de la seva unió amb la C-17, a l'alçada de la depuradora de Ripoll. Una de les opcions seria que es tractés de la Bauma del Bofí, però encara no està confirmat.
Ahir divendres dia 2 de maig l'Equip Baumes va visitar dues baumes més situades a la zona de la casa del Salt, prop del Castell de Llaers. Una d'elles d'unes dimensions considerables amb restes d'edificació. En destacava un mur que cobria tota la part frontal de la bauma de 1,20m. d'alçada. La segona Bauma es trobava situada dins un torrent i no hi havia restes de cap edificació. En aquest moment encara no està massa clar el nom d'aquestes.
Interior de la bauma del Salt o de la Toneta.
Es poden veure les restes del mur principal de davant de la bauma.
L'Equip Baumes va anar a l'arxiu de Ripoll per buscar més informació de les baumes situades dins l'antiga Parròquia de Ripoll. Es va aconseguir informació d'algunes famílies que havien habitat en algunes baumes. També s'han extret dades que podrien ajudar a saber fins a quin any estaven habitades. Tota la informació aconseguida serà repassada per l'Equip Baumes en els propers dies.
Restes de la Baumeta.
L'equip Baumes s'ha reunit amb un bon coneixador de les baumes de la zona de Llaers. D'aquesta torbada n'han sortit algunes baumes que fins ara ens eren desconegudes i que es poden afegir a la del Teixidó, la Baumassa, la Baumeta, la Xoriguera,... A partir d'ara seran visitades per l'equip per poder recollir més informació. Totes elles havien estat utilitzades com a vivendes o com a amagatalls en periodes de guerra.
Vista de la Baumassa des de la part superior de la cinglera.
S'ha localitzat una nova bauma a la zona del Coll d'en Micó, a la Serra de Bellmunt. Es tracta d'una petita bauma que podia tenir una entrada d'uns 7 m. de distància. Actualment es troba, en bona part, enderrocada i amb grans blocs de pedra en el seu interior, de manera que són difícils d'entendre les seves dimensions reals.
Estat actual de la Bauma d'en Micó. Totalment tapada per enderrocs.
Primeres explicacions a la Bauma del Teixidor
Interior de la Bauma del Teixidor 
